“A principis dels anys 70 la meva jugueta preferida era una fantàstica cuineta blanca que el meu pare me va regalar. Emulava els cuinats que la meva padrina i la meva mare cuinaven en la seva cuina de gasoil. Record el color ivori de les estovalles de plàstic que recobria aquella camilla de la casa dels menjars i allà hi havia estesos tots els meus estris culinaris, a més la meva mare me donava qualque trosset de ceba o tomàtiga que evidentment mai arribava a cuinar-se.

Me vaig criar entre olles i cuinats: amb olor a sofregit, a herbes aromàtiques i als cuinats de la meva mare amb olors avegades delicats i altres que estimulaven el meu olfacte. Amb el pas dels anys la meva mare seguia entre fogons i jo al seu costat com una esponja i fora pensar-m’ho, adquirint uns coneixements que avui són la base de la meva cuina.

Segueixo buscant aquell sabor que ens recorda a una forquilla plena d’”ensaladilla” de peix amb una mica de pebre vermell, un subtil i suau gustet a all amb un rap d’una qualitat excel·lent, la patata de Sa Pobla i una picada de julivert.

La diversitat i la riquesa del receptari característic de la cuina mallorquina té tantes possibilitats que seria una llàstima que tota questa saviesa popular es perdés per la globalització massiva dels nostres plats quotidians.

La memòria gustativa i olfactiva és l’experiència que va marcant la nostra història. No només jo per haver-me criat en una cuina tinc memòria gustativa: en tenim tots. Alguns la potenciam i a d’altres els hi passa desapercebuda. La recerca de la memòria gustativa, ha de ser forçosament estacional, amb això vull dir que cada producte té la seva estació de l’any. Record de petit que el tumbet sempre el menjava a l’estiu igual que el trempó, les greixeres i la col fregida amb carabassa a l’hivern. La meva mare Catalina, una gran xef, sempre ho feia així”.